31.12.1997.Anàlisi mensual corresponent al mes de gener de 1998 del Servei analitico-informatiu de la XARXA BASCA ROJA

Els qui llegeixen els succesius lliuraments d'aquesta ULLADA A LA CARA OCULTA (BASCA) DE L'ESTAT ESPANYOL, d'aquest Servei analitico-informatiu de la XARXA BASCA ROJA, saben bé quant hi he esmentat les paraules tantes vegades brillants, racionals, crues i veritables de Gabriel Albiac. Precisament esmentades perquè són així, malgrat que es publiquen a un diari tan rematadament antiMBAN com EL MUNDO.

Gabriel Albiac és un lluitador antifranquista "de pota negra", per fer servir una referència gastronòmica de qualitat; amb una ampla i profunda cultura, una intel.ligència tallant com alfange d'acer de Damasc, ploma que ha escrit en espanyol esplendorós llibres importants, memoràbles i humanitzadors, llibres que són poïesis. Té una molt entrenada visió analítica, una honestedat personal i política, una fidelitat als seus principis i una incapacitat d'agenollar-se davant el poder difícils de trobar als erms d'Espanya, avui tan farcits de ramats de bous mansos de dues potes que humilien el seu front impotentment manso per a carregar feliços els jous que els volen imposar i els imposen les gents de l'herba dolenta.

Discrepe d'ell en molt poques però importants coses: Cuba i Fidel, per exemple; la seua incomprensió teorico-pràctica del paper estratègic de la resistència de les identitats nacionals per a impedir i doblegar l'arrasadora força expansiva cap a l'hegemonia uniformadora de l'abstracció-mercaderia, per exemple; i d'altres (insistisc en que poques però importants) que no és el cas de detallar ara. Però, tanmateix les meues discrepàncies són petites en comparació a l'immensitat de les meues coincidències amb el seu pensament, amb les seues obres i amb la seua vida.

Porque así le admiro y respeto me duele su dolor. Me duele el talante que en los últimos meses traslucen sus escritos. Me duele su desfallecimiento cuando contempla su propia vida. Su tristeza, su desencanto, su falta de esperanza y de ilusión por el futuro y por las oportunidades que el presente abre para el futuro. Como las que hoy (5 de febrero) ha puesto por escrito en su columna. Que comienza así:

"Passa de vegades. Una lenta atonia. Potser només la convencional frontera dels cinquanta. I el recel que asalta qualsevol que no siga un imbècil: el d'haver extraviat, en algn punt indefinit, la vida. Constància de com el món convingut s'esfumà. Res millor, per a aquestes vesprades plujoses de febrer que el Chateaubriand evocador del temps anat. 'He vist acabar i començar el món'. També nosaltres, sense la mínima idea de què fer amb aquest altre que irrompí sense que ens adonàrem i no és, tan sense remei, alié. Tracte així d'atrinxerar-me en el rigor monacal de l'anàlisi: vore, analitzar, escriure. D'una manera, al menys, tècnicament i ètica rigurosa. No hi ha plaer que n'arribe, però. Perquè la realitat es tornà invulnerable. Uns altres podran --hauran de fer-ho-- escriure en l'ascetisme de qui se sap privat d'intervenció real. Per als escriptors de la meua edat és impossible. Som intel.lectuals vells: sense el plaer de la revolució, la nostra escriptura és res. Res, nosaltres amb ella". (3)

Trist i desconsolat paràgraf que es duplica i reduplipla a la fi del text:

"Quants ciutadans resten en aquest món, que és el nostre, de paper satinat i xarrera insulsa sobre infantes prenyades?

I així anem. Un poc vaixells fantasmes. Sense més voluntat que naufragar amb elegància. Escric. Però és com si fora un altre --o altra cosa-- qui escriu. Em diverteix manipular el pasatge de Chautebriand: 'Massa bé sé que no soc una màquina de fer llibres'. Force l'anacronisme : 'no soc més que una màquina d'escriure', l'ordinador que hereta la meua memòria i les seues combinatòries, com a dada arqueològica. Una més." (4)

Que pinten aquests texts en una "Anàlisi mensual" sobre Euskal Herria? Pinten molt i molt pertinentment. En primer lloc perquè la realitat actual d'Euskal Herria no s'entén si no es contempla la formació social basca com el que és: un AGONISTA. És a dir, com un personatge èpic o dramàtic que s'oposa a un a altre (Espanya) dins el conflicte que dialècticament els enfronta. I per això entendre la realitat actual d'Euskal Herria exigeix entendre la realitat actual d'Espanya.

I poques poden ajudar-nos a entendre la realitat actual d'Espanya tant com comprovar els efectes que el viure-hi fa a una persona honesta i sensible com ho és Albiac. El pudent i metífic llot en que quaranta anys de franquisme i vint-i-dos del seu perllongament joancarlista han convertit Espanya fan irrespirable la seua atmosfera als que encara no han esdevingut rinoceronts capitalistes.

En segon lloc perquè aquests texts són un exemple cridaner de la validesa de la llei-consigna enunciada per Lenin: "Sense teoria revolucionària tampoc no pot haver moviment revolucionari".

Albiac escriu (i sent) així de desil.lusionat i descoratjat certament perquè té la desgràcia de viure en la metífica atmosfera de l'Espanya corrupta d'avui, alienada i embrutida pel Règim del Rei que Franco nomenà, envoltat de bous mansos i de pastors de bous mansos. Però TAMBÉ perquè s'afebleix la seua comprensió teòrica del món on viu.

Capta correctament que vivim a una època-frontisa, un moment d'esfonsament d'un món i gestació d'un altre en el que allò vell no ha acabat de néixer; però entén malament què és allò vell que mor i què és allò nou que néix.

Així, una altra frase del seu text, que vinc citant, afirma que: "Un segle i mig després, ens toca rendir acta de la fi del temps nascut amb les revolucions burgeses". Es queda curt. Entén malament què és el que mor. Com després vorem, el que està desapareixent és quelcom que porta prou més que un segle i mig de vida. Està desapareguent res més i res menys que el Mode de Producció Capitalista CINC CENTS ANYS després de la seua artificial i brutal aparició.

I entén malament que és el que està per néixer. Que no és només una fase més, el fruit d'una metamorfosi més, un avatar més del capitalisme sino UN ALTRE Mode de Producció. El que mor és tota una civilització.

En no entendre açò Albiac no capix el fet fonamental: L'INCERTIDUMBRE davant allò nou que vindrà. El fet de que un canvi de Mode de Producció suposa al menys una bifurcació (probablement en aquest cas una trifurcació). És un encreuament de camins I NO ESTÀ DETERMINAT QUI ÉS EL QUE L'HUMANITAT SEGUIRÀ.

Conseqüentment Albiac ni capix el factor tremendament ESPERANÇADOR de la situació. El de que POTSER el que vinga siga encara pitjor que el capitalisme (un feixisme planetari, un IV Reich mundial que supere els més brutals i bojos somnis hitlerians o un brutal neofeudalisme planetari, una Edat Obscura a escala planetària). Però també POTSER que vinga un assaig socialista MUNDIAL cap al comunisme, un caminar cap a un fer realitat el vell somni de fer de la Terra un Paradís, la Pàtria de l'Humanitat.

Albiac no capix que els que ara vivim al planeta tenim brutals riscs davant nostre, sí, però també una oportunitat de la que no han gaudit els revolucionaris del segle XVII, ni els del segle XVIII, ni els del segle XIX: la de influir en un canvi de civilització, en un canvi de Mode de Producció. Oportunitat més esperançadora si cap en tant que és precissament en aquestes rares ocasions històriques quan els factors subjectius són més importants i més eficients. Quan petits canvis induïts i forçats per relativament petites minories poden, si es produeixen en punts i moments estratègics, precipitar corrents massius de canvi, poden canviar el curs dels esdeveniments fent que es desvie la dinàmica de les estructures, fent que prenguen un altre rumb les modificacions espontànies dels fets socials de masses.

Oixalà que Albiac entenguera açò! Si, a més, prenguera la decisió correcta de vindre a lluitar a i per Euskal Herria, s'incorporaria a una lluita ja en marxa d'un poble que camina amb el vent de l'Història unflant les seues veles, navegant per a que els nous rumbs que s'obrin ho facen en la direcció correcta.

S'entén per què era pertinent esmentar ací aquest text d'Albiac? D'aquesta situació mundial actual i de com s'hi inscriu la lluita d'Eukal Herria és del que tracta aquesta anàlisi del mes de gener de 1998.

avant...